El Cub de Rubick & YouTube

Coneixes algú que mai s’hagi “enfrontat” al famós Cub de Rubick?? Qui més qui menys algun cop a la vida ha intentat resoldre’l (ja sigui amb èxit o sense), és per això que té tants seguidors i alhora detractors. Doncs bé, dic això perquè mirant el diari El País (dia 23/03/2008), vaig veure un article que en parlava:

Cómo resolver el cubo de Rubik y más éxitos de YouTube

 “Hola, mundo. Mi nombre es Dan Brown y estoy aquí para enseñaros a resolver uno de los misterios de la sociedad moderna. El cubo mágico de Rubik ha frustrado a millones de personas desde que salió a la venta, en 1980. Pero no temáis. Estoy aquí para acabar con esto: voy a enseñaros a resolverlo”.

En junio del año pasado, un adolescente de Nebraska (EE UU) colgó en YouTube un vídeo en el que enseñaba a resolver el dichoso cubo y que ya ha sido visto 3,8 millones de veces. Ahora, Brown acaba de ganar el primer premio en la categoría de vídeos de instrucciones de Lo mejor de YouTube en 2007, que eligen los propios internautas.

En total, los premios anuales del portal de vídeos más popular, recaen en 12 categorías. La de vídeos adorables, por ejemplo, la ha ganado el de un bebé que se parte de risa destrozando periódicos (aunque resulta casi más gracioso oír a su padre, autor del vídeo); en la categoría de testigo presencial, los internautas han elegido un vídeo de un turista del Parque Nacional de Kruger (Suráfrica), que muestra la lucha entre unas leonas y un cocodrilo por hacerse con una cría de búfalo, cuya manada también tiene algo que decir en el asunto. Y como estas, doce muestras de entretenimiento.

Vist això, dir que jo sóc una d’aquelles persones que no ho ha aconseguit mai, ja sigui intentant-ho sola o amb la suposada ajuda que et ve amb el llibret adjunt al cub ¬¬ .  Així que ja saps, si mai l’has arribat a resoldre i és una d’aquelles coses que tens pendents a la vida (i tens temps, està clar), fes una petita recerca pel Youtube, que allà s’hi pot trobar de tot i més!!

Alguns consells per les presentacions orals

Cert és que una part important en la realització de presentacions orals recau en el fet d’utilitzar l’estratègia adequada (planificar una introducció, nus i conclusió de l’explicació), de seleccionar el material adequat i de preparació prèvia, però… què més falta??  

Molta gent a l’hora d’exposar, davant la por d’ometre alguna cosa o simplement de confondre’s, memoritzen o llegeixen l’exposició. Això produeix un estil massa formal i imperfecte, per la qual cosa ens hauríem d’esforçar per assolir un estil natural i col·loquial (alguna cosa semblant a la conversa diària).

Primerament, dir que l’ús de les notes hauria de ser restringit. És més aconsellable treballar amb ajudes visuals (per exemple power point o transparències) que no pas amb material manuscrit. Això, d’alguna manera, ajuda a augmentar la pròpia credibilitat i la del producte o projecte que presentes. 

• ELS GESTOS

Fer gestos és molt important a una presentació oral. Recorda que nosaltres ens comuniquem tant visualment com també a través d’estímuls auditius, i és per això que els gestos no només agreguen varietat i dinàmica, sinó que també són un mitjà d’expressió. Els gestos han de ser naturals, actius i clars. Intenta no provocar distracció física a l’auditori: no juguis amb les teves notes, no facis copets amb el peu, juguis amb bolígrafs, ni tampoc caminis nerviosament… Canalitza aquesta energia nerviosa en moviments dinàmics del teu cos, braç i mans. Una opció seria planificar els teus gestos, però vigila no fer-ho de forma exagerada, ja que pot produir un efecte artificial i interrompre una presentació fluida.  

• CONTACTE VISUAL 

Intenta establir, durant la presentació, contacte visual amb els seus oïdors cada vegada que puguis. Al fer-ho estàs motivant l’atenció i al mateix temps, et permet avaluar les reaccions que l’auditori té enfront la teva presentació.Assegura’t de mirar a tots els membres de l’audiència (evita la tendència de mirar a una sola persona de manera repetida), i intenta no mirar massa a la distància, a través d’una finestra, o a les teves ajudes audiovisuals. 

• AMBIENT FÍSIC

Familiaritza’t amb el lloc físic on es realitzarà l’exposició. Quines necessitats has de considerar en relació als equips? Es pot abaixar la llum per poder veure millor les diapositives o el vídeo? On se situaran els membres de l’auditori? El conèixer per endavant l’escenari físic et permet una presentació més fluida i estar menys ansiós al dur-la a terme.

Detecció de metà en un planeta extrasolar

Quantes vegades ens hem preguntat,  ja sigui de petits o de grans, què és el que hi ha més enllà de la Terra? És possible que hi hagin materials semblants als nostres, i que per tant, hi sigui possible el desenvolupament d’algun tipus de vida? Doncs bé, ahir llegint el diari El País vaig veure una notícia que feia referència a la troballa de metà en un planeta molt llunyà.

  El ‘Hubble’ detecta un compost bàsic per la vida en un planeta extrasolar

Tot i la seva edat i les avaries que ha sofert, el telescopi espacial Hubble segueix mostrant la seva capacitat amb una nova primícia. Ha detectat metà en l’atmosfera d’un planeta gegant al voltant de l’estrella HD189733, a 63 anys llum de La Terra. El metà és una molècula primària de carboni i, com ja sabem, la vida a la Terra es basa  en la química del carboni.

“La importància que té és que és la primera molècula orgànica que es detecta en un planeta extrasolar, però aquest planeta està tan prop de l’estrella, tan calenta, que la connexió amb la vida és una quelcom remot”, recorda Agustín Sánchez Lavega, expert en atmosferes planetàries. No obstant això, aquesta observació indica que seria possible detectar metà i altres compostos orgànics en planetes més semblants al terrestre, que els telescopis actuals no arriben a observar, i que estarien en la zona d’un sistema planetari que els astrònoms anomenen habitable, més lluny de l’estrella.

Hi ha metà en l’atmosfera de gairebé tots els planetes del Sistema Solar, inclosa la Terra, i també a Tità, lluna de Saturn. A Mart s’ha descobert fa molt poc i, tot i que al principi es va pretendre relacionar-lo amb la vida, el consens actual és que té origen geològic.

Els astrònoms nord-americans i britànics que publiquen avui els seus resultats a la revista Nature també han confirmat la detecció anterior de vapor d’aigua. De fet, ja s’ha detectat vapor d’aigua i compostos orgànics més complexos que el metà (hidrocarburs) en el disc protoplanetari d’una altra estrella, encara més llunyana que l’observada pel Hubble. “Això confirma les teories sobre la formació del nostre Sistema Solar”, recorda Sánchez Lavega. Els resultats es van publicar la passada setmana en Science.

Open New Search

El Novembre de l’any 2005 un grup de científics van crear l’anomenat Synaptic Leap. Consisteix en un projecte on-line que treballa de forma col·laborativa, i que té la finalitat de desenvolupar cures de malalties tropicals.

Així doncs, aquestes discussions on-line permeten l’intercanvi d’informació entre científics d’arreu del món, i també permeten l’anomenat feedback, en el qual es poden resoldre dubtes i millorar aportacions fetes anteriorment. Podem equiparar, doncs, una conferència amb Synaptic Leap, amb la diferència que aquesta darrera permet acceptar preguntes i aportacions de manera immediata, i alhora des de qualsevol racó del món sense necessitat de moure’s.

Per què justament Synaptic Leap tracta aquest tipus de malalties? El motiu és perquè, generalment, aquestes malalties es desenvolupen en països en vies de desenvolupaments, i aquests malauradament no tenen suficient pressupost, cosa que fa que les grans companyies farmacèutiques no prestin suficient atenció a la creació de fàrmacs que podrien posar-hi remei.

Un altre “problema” que pot presentar, si és que se n’hi pot dir així (deixant de banda el tema de les farmacèutiques), és el fet que, des del moment que una idea es fa pública per a qualsevol mitjà, deixa de ser patentable i, per tant, hi ha una pèrdua econòmica per part del científic.

Des del meu punt de vista, trobo aquesta iniciativa molt interessant. És ben cert que Internet avui dia conté de tot, milions de pàgines amb informació de tot tipus i alhora de diversa qualitat que hom ha de saber destriar, és per això, que penjar certes coses a la xarxa podria ser en certa manera perillós, perquè en aquest cas es “juga” amb medicaments, i com a conseqüència, amb vides humanes.

Tot i això, si ho mirem des del punt de vista científic, la proposta que ens presenten és en certa manera immillorable, perquè la l’evolució de la ciència es basa en la recerca, i aquesta implica assaig i error, discussió constant d’idees i rectificacions, i si com en aquest cas, es fa via Internet, la ciència avançarà a passes de gegant.

New Education Tools

És ben cert que cada dia més els professors cerquen noves maneres de presentar els seus mètodes i continguts d’assignatures d’una manera més atractiva, intentant captar així el màxim d’atenció dels estudiants. També el que volen és trobar la manera d’optimitzar el temps del qual disposen. Doncs bé, és aquí on intervé el Social Software.

Aquesta nova ajuda de cares a l’estudi inclou eines tan diverses com són els podcasts, vodcasts, RSS, blogs i wikis, i suposen tot un desafiament a les idees tradicionals sobre la recerca química i la educació. Un petit problema que hi ha, és que no tots els estudiants ho acceptaran immediatament, es diu que hi ha un 20% de tots els estudiants que refusen l’ús de les noves tecnologies.

Els podcasts i vodcasts són gravacions d’àudio i vídeo respectivament, i s’hi pot accedir des de fora les classes, descarregant-los directament des de la Web. Ambdós poden ser reproduïts amb programes d’ordinadors, així com en reproductors portables com ara els iPod’s. Alguns professors ja s’han adaptat a aquestes tècniques, i les utilitzen per gravar les seves classes i altres tipus de materials, com són revisions d’exàmens. S’ha descobert que són molts els alumnes que responen a aquesta tècnica.

Una altra opció són els RSS, que permeten als usuaris acumular nous materials de diverses webs sense haver de visitar aquestes webs de manera individual, és a dir, per mitjà d’un agregador tu pots veure directament els nous continguts de les pàgines que et siguin de més interès.

Un altre exemple del Social Software són els blogs, els quals permeten als estudiants l’accés a diferents perspectives sobre la cabuda de la Química al món. Gràcies als blogs es fan les classes més obertes, i es diu que la gent els segueix més durant la setmana que no pas al cap de setmana i, en gran majoria, en hores de feina.J

a per acabar hi ha els wikis, que es defineixen com a webs col·laboratives amb continguts directament editats per gent amb accés. La principal aplicació que se li ha trobat és l’ús del wiki per grups de recerca, utilitzant-los com a llibretes de laboratori obertes a ser consultades per tot el món.

El principal avantatge de totes aquestes tècniques és que l’alumnat poden escoltar o veure els continguts de les classes arreu, i la pregunta que es fan molts és: quin és l’incentiu per anar a classe? El fet de tenir tot el material penjat a webs d’Internet farà que l’assistència a les classes pateixi una davallada, és per això que alguns professors opten per fer proves sorpresa de tant en tant per tal de comprovar que els estudiants segueixen els continguts de l’assignatura amb regularitat.

Des del meu punt de vista crec que aquesta iniciativa d’utilitzar el Social Software és molt interessant, perquè quantes vegades hem estat a classe i no donem l’abast? Què fem, copiem de la pissarra o les explicacions del professor? És ben cert que fins ara hem sobreviscut comparant apunts amb altres companys i complementant-los amb llibres i altres materials; però de ben segur que ens seria molt útil tenir enregistrada la classe explicada per el mateix professor, de manera que podem parar, tornar enrere i re-escoltar els fragments que no ens hagin quedat clars. Tot i això, he de dir que aquest sistema hauria de ser d’ajuda per l’estudi, en cap cas ha de suplantar una classe presencial.

Protesta a la UdG

L’entrada d’avui és una notícia que va ser publicada ahir Dissabte dia 1 de Març de 2008 al diari EL PUNT.

Simplement la penjo per plasmar d’alguna manera el que està passant actualment i que, si no se soluciona, pot afectar també el futur laboral dels que actualment com jo estan estudiant una carrera científica. 

Protesta dels investigadors de la UdG perquè els polítics els ignoren

Critiquen que la política científica ha estat d’aparador en l’actual legislatura

«Prou d’abaixar-se els pantalons. Per la dignitat en la recerca» es llegia en la pancarta que una trentena de joves investigadors de la Universitat de Girona (UdG) van mostrar ahir davant la Facultat de Ciències. L’acte va ser de protesta i de reivindicació perquè consideren que han assistit a una legislatura on ha existit una política científica «de pegats i d’aparador». A més, consideren que en la campanya no figura la recerca i la investigació i per això se senten indignats i es van abaixar els pantalons.

L’Associació de Personal Investigador en Formació vinculat a la UdG. UdG.doc, agrupa un centenar d’investigadors, la majoria de ciències, que durant els últims anys han mostrat les seves queixes per la falta «d’uns drets laborals plens». Segons el portaveu d’aquesta entitat, Josep Benito, els joves ja se senten indignats després d’escoltar dels polítics «moltes paraules i rebre pocs fets» amb relació a la seva situació professional.

Tot i l’abaixada de pantalons, l’associació UdG.doc va voler destacar que no es tractava d’una protesta electoralista amb vista al 9-M, encara que en el seu comunicat van denunciar que per sobre de la propaganda institucional del govern espanyol, «la realitat del dia a dia continua estant basada en un model obsolet i precari que ens durà sense cap dubte a perdre el tren de la innovació i el desenvolupament».

L’associació va entregar un qüestionari als caps de llista de la demarcació de Girona i tots els van contestar a excepció del Partit Popular. «No volem entrar a valorar els partits perquè no volem que se’ns polititzi, ja que volem que se’ns respecti com a investigadors», hi va afegir Benito, que considera que aquest problema de precarietat «no és únicament de la UdG sinó de tot l’àmbit català i estatal».

PROTESTA A MADRID
La protesta d’ahir a Girona també tindrà continuïtat avui a Madrid, amb una manifestació que començarà a les 12 del migdia a la Puerta del Sol. Serà una protesta de tots els investigadors de l’Estat, que s’apleguen a través de la federació de joves investigadors (FJI-precarios).
 

Com escriure una bona notícia

Aquests darrers dies a TCAQ hem estat practicant la redacció de notícies. Per a fer-ho, agafavem notícies del diari (o d’una web) i les resumíem, seguint les pautes que se’ns indiquen a la pàgina Formula for a Well-Written News Article. Com a norma general, hauria de tenir un primer paràgraf introductori que respongui a les sis preguntes i que capti l’atenció del lector; tres paràgrafs més donant detalls de la notícia, amb entrevistes i opinions (si és que en té); i un darrer paràgraf  amb les conclusions de l’article.

Aquí en va un exemple:

Domingo, 24 de febrero de 2008

REPORTAJE

Un reactor como el Empire State

Comienza en Francia la construcción del ITER, que ensayará la fusión nuclear

S’ha començat a construir a Cadarache (França), el primer reactor experimental de fusió nuclear, més conegut com ITER. Gràcies a aquest gran projecte científic internacional, es preveu que a l’any 2016 es produirà el primer plasma que permetrà, si tot surt bé, demostrar que durant els 20 següents anys es pot extreure del reactor 10 vegades més energia que la que se l’hi introdueixi.

Carlos Alejaldre, físic espanyol i director general adjunt per la seguretat de l’organització ITER, afirma que el procés de construcció ja està en marxa, i que, el seu elevat cost (5.000 milions d’Euros), és la mateixa quantitat que s’invertirà en els 20 anys de funcionament i els 5 anys previstos per a desmantellar les instal·lacions

El gran complex del reactor tipus Tokamak, que pesarà el mateix que tot l’Empire State Building de Nova York, actualment subsisteix en uns barracons als que han batejat com Guantanamo, i d’aquí un temps serà traslladat a una zona de bosc mediterrani. En ell, ja hi estan treballant més de 200 científics i enginyers de 33 països diferents. De moment, ja compten amb l’elegant disseny que ha guanyat el concurs arquitectònic dels edificis no nuclears, i una escola internacional per els fills dels empleats.

ITER, considerada una instal·lació nuclear de base com el CERN, la composen diversos socis d’arreu del món (cal remarcar que la agència europea es troba a Barcelona) i, tot i els problemes de diners en la contribució al projecte que han tingut alguns països com els Estats Units, es creu que la construcció no se’n veurà afectada, però en canvi el que si que es pot veure alentit es el subministrament per part dels socis d’alguns elements.

Al llarg del 2007 s’ha fet la revisió tècnica del disseny del reactor, i al juny del 2008 es presentaran les possibles modificacions. S’han començat ja també les obres per adequar els accessos, que és responsabilitat de França i costarà 100 milions d’Euros. S’han de reforçar alguns trams i modificar rutes per poder transportar les grans peces que formaran el “cor del Tokamak”.

Encara no tens un Facebook? Ells sí!

Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l’intercanvi de fotografies (i ara també de vídeos), entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels EEUU, i actualment està obert a qualsevol persona que disposi d’adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

Facebook va ser llançat el 4 de febrer  de 2004  i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d’aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d’haver assolit l’èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Per què dic escric això?? Doncs per què cada vegada és més la gent que té contes obertes a Facebook i diversos blogs d’Internet. Sinó que preguntin als polítics! notícia extreta de elpais.com

Esperanza Aguirre abre una cuenta en Facebook

Esperanza Aguirre es la última política en subirse al carro de las campañas online. La presidenta de la comunidad de Madrid acaba de inaugurar una cuenta en Facebook, al igual que el líder del PP, Mariano Rajoy. Por ahora, la presidenta sólo tiene 106 amigos asociados a su red. No está mal para llevar tan sólo una semana en Facebook.

Mariano, más experimentado, tiene ya más de 5.000 amigos que siguen su día a día a través de esta web. El PP parece volcado con las redes sociales mientras que los socialistas hacen más hincapié en los blogs.

A estas alturas, nadie puede negar que la web ocupa un lugar central en las campañas electorales, aunque en España aún no se llega al nivel de Estados Unidos donde Internet ya es un arma poderosa hasta para recaudar fondos. Barack Obama parece ser el que mejor maneja su campaña online. [...]

Com treballa un ICP-AES?

Aquesta setmana que avui acaba he començat les pràctiques d’Experimentació Química 1, concretament de l’assignatura de Química Analítica. És molt diferent el que es veu a teoria del que es fa al laboratori; sobre el paper les coses poden quedar molt maques i es poden entendre més o menys, però és realment quan un mateix les treballa al laboratori que entén el seu funcionament i alhora les seves aplicacions.

Una de les pràctiques que he dut a terme, ha sigut la determinació de metalls (concretament Fe i Cu) en una moneda d’un cèntim d’Euro. Per a fer-ho, vam utilitzar la tècnica d’Espectroscopia d’emissió atòmica de plasma induït per alta freqüència. Considero que el seu funcionament, des d’un punt de vista no-químic pot ser difícil d’entendre alhora que curiós, i és per això que a continuació en faré una explicació.

En general els espectròmetres d’emissió atòmica consten d’una font de plasma, un sistema d’introducció de mostra, un monocromador i un tub fotomultiplicador com a detector, sense oblidar els components electrònics de tractament del senyal i el dispositiu de lectura. L’argó és el gas que s’utilitza per generar el plasma i també per introduir la mostra en forma d’aerosol dins la torxa del plasma. L’aerosol s’obté per un procés de nebulització, generalment pneumàtic.

 Una vegada introduïda al plasma i degut a les temperatures tan elevades (fins a 10000 K), la mostra en forma d’aerosol pateix tot un conjunt de processos (dessolvatació, volatilització i dissociació) donant lloc a la formació d’àtoms i ions de l’analit. Aquests àtoms i ions són excitats com a conseqüència de diferents fenòmens com ara xocs amb ions, amb electrons o interacció amb radiació. Les espècies atòmiques o iòniques excitades quan tornen a l’estat fonamental emeten radiació a la seva longitud d’ona característica. La intensitat de la radiació emesa és proporcional a la concentració de l’analit a la mostra.

Un dels avantatges més importants d’aquesta tècnica és la seva capacitat multielemental, és a dir, com que no es necessita font de radiació específica per cada analit, i com que les temperatures són prou elevades com per atomitzar i excitar un gran nombre d’elements, es possible la determinació seqüencial o simultània de diferents analits en un sol anàlisi.

Un altre avantatge és que permet l’anàlisi de components minoritaris i majoritaris sense haver de fer dilucions, ja que els intervals de concentració aplicables en els calibrats són molt amplis. Amb un sistema de nebulització pneumàtica la sensibilitat és intermitja entre l’absorció atòmica amb forn de grafit i amb flama.

D’on ve La57?

El post d’avui va referit al nom d’usuari que vaig escollir el dia de la creació d’aquest blog. D’on ve La57? Molt senzill: com que amb les companyes no sabíem què posar-hi, vam decidir escollir un nom d’àmbit químic que estigués mínimament relacionat amb cadascuna de nosaltres; així doncs, vam mirar la Taula Periòdica i vam escollir el símbol de l’element que més s’assembla al nostre nom, en el meu cas el “La”.

El Lantani (o lantà) és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és La i el seu nombre atòmic és 57. És el primer element de la sèrie dels elements anomenats lantànids.

El Lantani va ser descobert l’any 1839 pel suec Carl Gustaf Mosander. El seu nom prové de la paraula grega “lanthanein” que significa “amagat”, ja que el metall es trobava “amagat” en un mineral de Ceri i per extreure’l Mossander va utilitzar una dissolució d’àcid nítric. L’any 1923 es va aconseguir aïllar una forma realment pura.