Do you SMILE? :)

 

Aquesta entrada no va precisament de somriures, sinó d’un tema molt interessant que la darrera setmana ens van explicar a l’assignatura TCAQ: la notació SMILES.

 

La nomenclatura SMILES (de l’anglès; Simplified Molecular Input Line Entry Specification), és una manera de representar l’estructura química usant cadenes de caràcters alfanumèrics de tipus ASCII.

A continuació es mostren alguns exemples de molècules amb enllaços simples utilitzant SMILES:

• C representa el metà (CH4)
• O representa l’aigua (H2O)
• CCO representa l’etanol (CH3CH2OH)
• CC(C)C representa el 2-butà (CH3CH(CH3)CH3)

Enllaços dobles(=) i triples(#):

• O=C=O representa el diòxid de carboni (CO2)
• C#C representa l’acetilè (HC≡CH)
• CC(=O)O representa a l’àcid acètic (CH3COOH)

Hidrocarburs cíclics:

• C1CC1 representa al ciclopropà
• c1ccccc1 representa al benzè

Altres hidrocarburs:

• C/C=C/C representa el (E)-but-2-è (trans-but-2-è)
• C/C=C\C representa el (Z)-but-2-è (cis-but-2-è)

 

Finalment, es mostra la notació SMILES dels dos enantiòmers de la molècula d’alanina.

N[C@]([H])(C)C(=O)O L-alanina
N[C@@]([H])(C)C(=O)O D-alanina

 

 

Actualment hi ha diverses pàgines molt interessants que et permeten dibuixar molècules de tot tipus i jugar amb la corresponent nomenclatura SMILES. Alguns d’ells són JChemPaint, JMOL, ArgusLab.. tots ells els podràs descarregar i utilitzar a partir de la pàgina d’Enginyeria Molecular del professor de l’assignatura de TCAQ Miquel Duran.

Mapes mentals

 

Aquesta entrada d’avui va relacionada amb la que vaig penjar el dia 26/03/2008 titulada “Què és el Brainstorming?”. Doncs bé, una manera molt eficaç d’organitzar totes les idees que apareixen durant el Brainstorming és a partir dels anomenats Mapes Mentals. Aquests els podem fer amb el sistema de tota la vida (paper i llapis), o si ja estem mínimament modernitzats ho podem fer utilitzant novedosos programes d’ordinador.

 

En aquesta assignatura de TCAQ hem creat el nostre propi mapa mental a partir d’un programa que podem trobar a Internet anomenat Free Mind que podeu descarregar-vos gratuïtament clicant aquí. El tema del meu mapa mental ve en funció del tema del Wiki que cadascú fa en grup, en el meu cas és de “Blogs i Química”.

 

 

Queda bé, oi? Animeu-vos a provar-ho!

Ciència i propaganda

  

El que ve a continuació és un exercici proposat a l’assignatura TCAQ en què hem hagut de fer un escrit (resum) simulant que el portem a una conferència. Fa referència a un article d’opinió del diari  La Vanguardia titulat “Ciencia y Propaganda“ d’ahir dimecres dia 2 d’abril de 2008 (pàgina 20).

 

 CADA COSA TÉ EL SEU NOM

 

A finals de l’any passat, David Whitehouse, doctor en astrofísica i redactor científic de la BBC News Online, va publicar un article titulat “¿Se ha parado el calentamiento global?”, en el qual afirmava que, segons els càlculs estadístics, des de l’any 2001 la temperatura global del planeta no ha augmentat, cosa que suposava una molt bona notícia si ens fixéssim en les dades de les darreres dècades.

 

Com a rèplica, Mark Lynas, columnista de la revista expert en temes ambientals i conegut activista, va respondre a la mateixa revista amb un nou article titulat “Se ha parado realmente el calentamiento global?”. El seu argument principal era que no es pot estudiar l’evolució del canvi climàtic en petits períodes de temps (tal i com en el seu moment havia fet Whitehouse), sinó que aquest fenomen s’havia d’estudiar en períodes a llarg termini.

 

Poso de manifest aquest fet, perquè el tema del canvi climàtic és un clar exemple del desenvolupament que està tenint la cultura científica en el nostre país. És un tema que actualment se’n parla a tot arreu, ja sigui a les notícies, en els documentals de certes cadenes de televisió com en els espais meteorològics. Al final acaba essent tot una qüestió propagandística: si plou molt, la societat es queixa; i si hi ha sequera apareix la impetuosa necessitat de pluja constant. A què es deuen aquests canvis de temperatura? Certament, segons la informació meteorològica, aquests canvis són deguts al l’escalfament global.

 

Ha arribat un punt en què es fa un ús demagògic  del debat científic sobre el canvi climàtic, convertint-ho tot en una nova ideologia  política, mentre que el que realment seria interessant en aquests moments seria millorar la cultura científica de la ciutadania, implantant judicis racionals basats en teories àmpliament contrastades, i utilitzant el recurs que més ha fet avançar la ciència: l’assaig i error.

 

Amb això vull dir que, aquelles persones que realment són enteses, evitin el relativisme i el benefici personal, intentant retornar el gust i la passió per una veritat que, si som realistes, mai aconseguirem de manera absoluta.

 

Què és el Brainstorming?

El brainstorming, és la manera més pràctica i entretinguda de generar diverses i variades idees. La idea central de tot brainstorming, és intentar (per mitjà de la participació grupal distesa) generar la major quantitat d’idees creatives, enfront de problemes que envaeixen a una organització.  

La idea dels brainstormings sorgeix als inicis de la dècada dels 40 per part del nord-americà Alex Osborne, el qual, en un procés de recerca de solucions, va intentar realitzar-lo de manera grupal, veient en aquest exercici un millor resultat que quan es busquen respostes de manera individual. La idea que existeix darrere del brainstorming és que dos caps pensen més que un. Per aquesta mateixa raó, el que s’intenta és desenvolupar la capacitat creativa de les persones, de manera que cada vegada les idees sorgeixen amb major rapidesa i creativitat. 

El que es busca amb un brainstorming, és generar la major quantitat d’idees: tirar al vol la creativitat del grup participant. Es busca resoldre els problemes o analitzar les causes d’aquests mateixos. Les idees han de fluir sense cap embut. Aquestes no han de ser analitzades en primera instància ni tampoc criticades de bones i primeres, ja que amb major detenció, més endavant, un pot arribar a percebre que una d’aquestes idees és una excel·lent solució.  

Com tot treball d’equip és important que existeixi un ens regulador; més que un líder ha d’existir una persona que actui com moderador. El brainstorming pot ser dut a viva veu, o sigui, que cada participant digui les seves idees a la resta, o de manera callada (amb això es vol dir que les persones vagin escrivint les seves idees en un paper, per a després ser analitzades); tot i que avui dia, el més còmode és utilitzar programes d’ordinador que ja et permeten crear mapes mentals directament. 

Per a finalitzar, el principal que ha d’ocórrer en un brainstorming, és l’anàlisi de les idees exposades, per extreure’n una conclusió i desenvolupar les estratègies a seguir, en l’intent de resoldre el problema plantejat inicialment.

Alguns consells per les presentacions orals

Cert és que una part important en la realització de presentacions orals recau en el fet d’utilitzar l’estratègia adequada (planificar una introducció, nus i conclusió de l’explicació), de seleccionar el material adequat i de preparació prèvia, però… què més falta??  

Molta gent a l’hora d’exposar, davant la por d’ometre alguna cosa o simplement de confondre’s, memoritzen o llegeixen l’exposició. Això produeix un estil massa formal i imperfecte, per la qual cosa ens hauríem d’esforçar per assolir un estil natural i col·loquial (alguna cosa semblant a la conversa diària).

Primerament, dir que l’ús de les notes hauria de ser restringit. És més aconsellable treballar amb ajudes visuals (per exemple power point o transparències) que no pas amb material manuscrit. Això, d’alguna manera, ajuda a augmentar la pròpia credibilitat i la del producte o projecte que presentes. 

• ELS GESTOS

Fer gestos és molt important a una presentació oral. Recorda que nosaltres ens comuniquem tant visualment com també a través d’estímuls auditius, i és per això que els gestos no només agreguen varietat i dinàmica, sinó que també són un mitjà d’expressió. Els gestos han de ser naturals, actius i clars. Intenta no provocar distracció física a l’auditori: no juguis amb les teves notes, no facis copets amb el peu, juguis amb bolígrafs, ni tampoc caminis nerviosament… Canalitza aquesta energia nerviosa en moviments dinàmics del teu cos, braç i mans. Una opció seria planificar els teus gestos, però vigila no fer-ho de forma exagerada, ja que pot produir un efecte artificial i interrompre una presentació fluida.  

• CONTACTE VISUAL 

Intenta establir, durant la presentació, contacte visual amb els seus oïdors cada vegada que puguis. Al fer-ho estàs motivant l’atenció i al mateix temps, et permet avaluar les reaccions que l’auditori té enfront la teva presentació.Assegura’t de mirar a tots els membres de l’audiència (evita la tendència de mirar a una sola persona de manera repetida), i intenta no mirar massa a la distància, a través d’una finestra, o a les teves ajudes audiovisuals. 

• AMBIENT FÍSIC

Familiaritza’t amb el lloc físic on es realitzarà l’exposició. Quines necessitats has de considerar en relació als equips? Es pot abaixar la llum per poder veure millor les diapositives o el vídeo? On se situaran els membres de l’auditori? El conèixer per endavant l’escenari físic et permet una presentació més fluida i estar menys ansiós al dur-la a terme.

Open New Search

El Novembre de l’any 2005 un grup de científics van crear l’anomenat Synaptic Leap. Consisteix en un projecte on-line que treballa de forma col·laborativa, i que té la finalitat de desenvolupar cures de malalties tropicals.

Així doncs, aquestes discussions on-line permeten l’intercanvi d’informació entre científics d’arreu del món, i també permeten l’anomenat feedback, en el qual es poden resoldre dubtes i millorar aportacions fetes anteriorment. Podem equiparar, doncs, una conferència amb Synaptic Leap, amb la diferència que aquesta darrera permet acceptar preguntes i aportacions de manera immediata, i alhora des de qualsevol racó del món sense necessitat de moure’s.

Per què justament Synaptic Leap tracta aquest tipus de malalties? El motiu és perquè, generalment, aquestes malalties es desenvolupen en països en vies de desenvolupaments, i aquests malauradament no tenen suficient pressupost, cosa que fa que les grans companyies farmacèutiques no prestin suficient atenció a la creació de fàrmacs que podrien posar-hi remei.

Un altre “problema” que pot presentar, si és que se n’hi pot dir així (deixant de banda el tema de les farmacèutiques), és el fet que, des del moment que una idea es fa pública per a qualsevol mitjà, deixa de ser patentable i, per tant, hi ha una pèrdua econòmica per part del científic.

Des del meu punt de vista, trobo aquesta iniciativa molt interessant. És ben cert que Internet avui dia conté de tot, milions de pàgines amb informació de tot tipus i alhora de diversa qualitat que hom ha de saber destriar, és per això, que penjar certes coses a la xarxa podria ser en certa manera perillós, perquè en aquest cas es “juga” amb medicaments, i com a conseqüència, amb vides humanes.

Tot i això, si ho mirem des del punt de vista científic, la proposta que ens presenten és en certa manera immillorable, perquè la l’evolució de la ciència es basa en la recerca, i aquesta implica assaig i error, discussió constant d’idees i rectificacions, i si com en aquest cas, es fa via Internet, la ciència avançarà a passes de gegant.

New Education Tools

És ben cert que cada dia més els professors cerquen noves maneres de presentar els seus mètodes i continguts d’assignatures d’una manera més atractiva, intentant captar així el màxim d’atenció dels estudiants. També el que volen és trobar la manera d’optimitzar el temps del qual disposen. Doncs bé, és aquí on intervé el Social Software.

Aquesta nova ajuda de cares a l’estudi inclou eines tan diverses com són els podcasts, vodcasts, RSS, blogs i wikis, i suposen tot un desafiament a les idees tradicionals sobre la recerca química i la educació. Un petit problema que hi ha, és que no tots els estudiants ho acceptaran immediatament, es diu que hi ha un 20% de tots els estudiants que refusen l’ús de les noves tecnologies.

Els podcasts i vodcasts són gravacions d’àudio i vídeo respectivament, i s’hi pot accedir des de fora les classes, descarregant-los directament des de la Web. Ambdós poden ser reproduïts amb programes d’ordinadors, així com en reproductors portables com ara els iPod’s. Alguns professors ja s’han adaptat a aquestes tècniques, i les utilitzen per gravar les seves classes i altres tipus de materials, com són revisions d’exàmens. S’ha descobert que són molts els alumnes que responen a aquesta tècnica.

Una altra opció són els RSS, que permeten als usuaris acumular nous materials de diverses webs sense haver de visitar aquestes webs de manera individual, és a dir, per mitjà d’un agregador tu pots veure directament els nous continguts de les pàgines que et siguin de més interès.

Un altre exemple del Social Software són els blogs, els quals permeten als estudiants l’accés a diferents perspectives sobre la cabuda de la Química al món. Gràcies als blogs es fan les classes més obertes, i es diu que la gent els segueix més durant la setmana que no pas al cap de setmana i, en gran majoria, en hores de feina.J

a per acabar hi ha els wikis, que es defineixen com a webs col·laboratives amb continguts directament editats per gent amb accés. La principal aplicació que se li ha trobat és l’ús del wiki per grups de recerca, utilitzant-los com a llibretes de laboratori obertes a ser consultades per tot el món.

El principal avantatge de totes aquestes tècniques és que l’alumnat poden escoltar o veure els continguts de les classes arreu, i la pregunta que es fan molts és: quin és l’incentiu per anar a classe? El fet de tenir tot el material penjat a webs d’Internet farà que l’assistència a les classes pateixi una davallada, és per això que alguns professors opten per fer proves sorpresa de tant en tant per tal de comprovar que els estudiants segueixen els continguts de l’assignatura amb regularitat.

Des del meu punt de vista crec que aquesta iniciativa d’utilitzar el Social Software és molt interessant, perquè quantes vegades hem estat a classe i no donem l’abast? Què fem, copiem de la pissarra o les explicacions del professor? És ben cert que fins ara hem sobreviscut comparant apunts amb altres companys i complementant-los amb llibres i altres materials; però de ben segur que ens seria molt útil tenir enregistrada la classe explicada per el mateix professor, de manera que podem parar, tornar enrere i re-escoltar els fragments que no ens hagin quedat clars. Tot i això, he de dir que aquest sistema hauria de ser d’ajuda per l’estudi, en cap cas ha de suplantar una classe presencial.

Com escriure una bona notícia

Aquests darrers dies a TCAQ hem estat practicant la redacció de notícies. Per a fer-ho, agafavem notícies del diari (o d’una web) i les resumíem, seguint les pautes que se’ns indiquen a la pàgina Formula for a Well-Written News Article. Com a norma general, hauria de tenir un primer paràgraf introductori que respongui a les sis preguntes i que capti l’atenció del lector; tres paràgrafs més donant detalls de la notícia, amb entrevistes i opinions (si és que en té); i un darrer paràgraf  amb les conclusions de l’article.

Aquí en va un exemple:

Domingo, 24 de febrero de 2008

REPORTAJE

Un reactor como el Empire State

Comienza en Francia la construcción del ITER, que ensayará la fusión nuclear

S’ha començat a construir a Cadarache (França), el primer reactor experimental de fusió nuclear, més conegut com ITER. Gràcies a aquest gran projecte científic internacional, es preveu que a l’any 2016 es produirà el primer plasma que permetrà, si tot surt bé, demostrar que durant els 20 següents anys es pot extreure del reactor 10 vegades més energia que la que se l’hi introdueixi.

Carlos Alejaldre, físic espanyol i director general adjunt per la seguretat de l’organització ITER, afirma que el procés de construcció ja està en marxa, i que, el seu elevat cost (5.000 milions d’Euros), és la mateixa quantitat que s’invertirà en els 20 anys de funcionament i els 5 anys previstos per a desmantellar les instal·lacions

El gran complex del reactor tipus Tokamak, que pesarà el mateix que tot l’Empire State Building de Nova York, actualment subsisteix en uns barracons als que han batejat com Guantanamo, i d’aquí un temps serà traslladat a una zona de bosc mediterrani. En ell, ja hi estan treballant més de 200 científics i enginyers de 33 països diferents. De moment, ja compten amb l’elegant disseny que ha guanyat el concurs arquitectònic dels edificis no nuclears, i una escola internacional per els fills dels empleats.

ITER, considerada una instal·lació nuclear de base com el CERN, la composen diversos socis d’arreu del món (cal remarcar que la agència europea es troba a Barcelona) i, tot i els problemes de diners en la contribució al projecte que han tingut alguns països com els Estats Units, es creu que la construcció no se’n veurà afectada, però en canvi el que si que es pot veure alentit es el subministrament per part dels socis d’alguns elements.

Al llarg del 2007 s’ha fet la revisió tècnica del disseny del reactor, i al juny del 2008 es presentaran les possibles modificacions. S’han començat ja també les obres per adequar els accessos, que és responsabilitat de França i costarà 100 milions d’Euros. S’han de reforçar alguns trams i modificar rutes per poder transportar les grans peces que formaran el “cor del Tokamak”.

Encara no tens un Facebook? Ells sí!

Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l’intercanvi de fotografies (i ara també de vídeos), entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels EEUU, i actualment està obert a qualsevol persona que disposi d’adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

Facebook va ser llançat el 4 de febrer  de 2004  i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d’aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d’haver assolit l’èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Per què dic escric això?? Doncs per què cada vegada és més la gent que té contes obertes a Facebook i diversos blogs d’Internet. Sinó que preguntin als polítics! notícia extreta de elpais.com

Esperanza Aguirre abre una cuenta en Facebook

Esperanza Aguirre es la última política en subirse al carro de las campañas online. La presidenta de la comunidad de Madrid acaba de inaugurar una cuenta en Facebook, al igual que el líder del PP, Mariano Rajoy. Por ahora, la presidenta sólo tiene 106 amigos asociados a su red. No está mal para llevar tan sólo una semana en Facebook.

Mariano, más experimentado, tiene ya más de 5.000 amigos que siguen su día a día a través de esta web. El PP parece volcado con las redes sociales mientras que los socialistas hacen más hincapié en los blogs.

A estas alturas, nadie puede negar que la web ocupa un lugar central en las campañas electorales, aunque en España aún no se llega al nivel de Estados Unidos donde Internet ya es un arma poderosa hasta para recaudar fondos. Barack Obama parece ser el que mejor maneja su campaña online. [...]

Petit truc per una bona comunicació

Una de les primeres coses que aprendrem a aquesta assignatura, és com parlar en públic. Qui no ha hagut mai de fer una presentació oral davant de tota la classe? Com ens l’hem preparat prèviament? Com reaccionem al veure que tothom està pendent de tu? Nerviosisme, embarbussaments, suors fredes, moviments inadequats amb les mans.. tot afecta. 

Doncs bé, per tal de començar a despertar les nostres habilitats comunicatives, ens “enfrontem” cada matí (sí, sí, a les 9h!!)  amb una notícia del diari. Concretament, avui hem treballat el fet de saber-nos comunicar oralment en una situació quotidiana. És imprescindible per a tota persona tenir mínima destresa en aquest aspecte, ja que no saps mai quan és que ho necessitaràs: en una entrevista de treball, fent cua per comprar el pa, en un sopar..

L’exercici consistia en agafar una notícia del diari, resumir-la breument i ser capaços d’explicar-la a la resta de companys amb solsament un minut de temps. Per tal d’aconseguir un bon resum, el nostre objectiu era respondre les 6 preguntes més importants:  Què? Quan? Com? Per què? Qui? A on?  

Sembla senzill, oi? Aquí va un exemple:  

- La Vanguardia. Dimarts, 19 de febrer de 2008 - 

Expiación académica de Hollywood

La selección de finalistas se aparta del cine americano que sólo mira la taquilla 

“En la 80ª edició dels Oscar, Hollywood ha optat per premiar la qualitat i no la quantitat. Així doncs, ha aïllat el cinema convencional, apostant d’aquesta manera per obres més artístiques i innovadores, així com per el cinema d’autor.” 

Un petit text breu, clar i que respon a totes les preguntes.