Ciència i propaganda

  

El que ve a continuació és un exercici proposat a l’assignatura TCAQ en què hem hagut de fer un escrit (resum) simulant que el portem a una conferència. Fa referència a un article d’opinió del diari  La Vanguardia titulat “Ciencia y Propaganda“ d’ahir dimecres dia 2 d’abril de 2008 (pàgina 20).

 

 CADA COSA TÉ EL SEU NOM

 

A finals de l’any passat, David Whitehouse, doctor en astrofísica i redactor científic de la BBC News Online, va publicar un article titulat “¿Se ha parado el calentamiento global?”, en el qual afirmava que, segons els càlculs estadístics, des de l’any 2001 la temperatura global del planeta no ha augmentat, cosa que suposava una molt bona notícia si ens fixéssim en les dades de les darreres dècades.

 

Com a rèplica, Mark Lynas, columnista de la revista expert en temes ambientals i conegut activista, va respondre a la mateixa revista amb un nou article titulat “Se ha parado realmente el calentamiento global?”. El seu argument principal era que no es pot estudiar l’evolució del canvi climàtic en petits períodes de temps (tal i com en el seu moment havia fet Whitehouse), sinó que aquest fenomen s’havia d’estudiar en períodes a llarg termini.

 

Poso de manifest aquest fet, perquè el tema del canvi climàtic és un clar exemple del desenvolupament que està tenint la cultura científica en el nostre país. És un tema que actualment se’n parla a tot arreu, ja sigui a les notícies, en els documentals de certes cadenes de televisió com en els espais meteorològics. Al final acaba essent tot una qüestió propagandística: si plou molt, la societat es queixa; i si hi ha sequera apareix la impetuosa necessitat de pluja constant. A què es deuen aquests canvis de temperatura? Certament, segons la informació meteorològica, aquests canvis són deguts al l’escalfament global.

 

Ha arribat un punt en què es fa un ús demagògic  del debat científic sobre el canvi climàtic, convertint-ho tot en una nova ideologia  política, mentre que el que realment seria interessant en aquests moments seria millorar la cultura científica de la ciutadania, implantant judicis racionals basats en teories àmpliament contrastades, i utilitzant el recurs que més ha fet avançar la ciència: l’assaig i error.

 

Amb això vull dir que, aquelles persones que realment són enteses, evitin el relativisme i el benefici personal, intentant retornar el gust i la passió per una veritat que, si som realistes, mai aconseguirem de manera absoluta.