New Education Tools

És ben cert que cada dia més els professors cerquen noves maneres de presentar els seus mètodes i continguts d’assignatures d’una manera més atractiva, intentant captar així el màxim d’atenció dels estudiants. També el que volen és trobar la manera d’optimitzar el temps del qual disposen. Doncs bé, és aquí on intervé el Social Software.

Aquesta nova ajuda de cares a l’estudi inclou eines tan diverses com són els podcasts, vodcasts, RSS, blogs i wikis, i suposen tot un desafiament a les idees tradicionals sobre la recerca química i la educació. Un petit problema que hi ha, és que no tots els estudiants ho acceptaran immediatament, es diu que hi ha un 20% de tots els estudiants que refusen l’ús de les noves tecnologies.

Els podcasts i vodcasts són gravacions d’àudio i vídeo respectivament, i s’hi pot accedir des de fora les classes, descarregant-los directament des de la Web. Ambdós poden ser reproduïts amb programes d’ordinadors, així com en reproductors portables com ara els iPod’s. Alguns professors ja s’han adaptat a aquestes tècniques, i les utilitzen per gravar les seves classes i altres tipus de materials, com són revisions d’exàmens. S’ha descobert que són molts els alumnes que responen a aquesta tècnica.

Una altra opció són els RSS, que permeten als usuaris acumular nous materials de diverses webs sense haver de visitar aquestes webs de manera individual, és a dir, per mitjà d’un agregador tu pots veure directament els nous continguts de les pàgines que et siguin de més interès.

Un altre exemple del Social Software són els blogs, els quals permeten als estudiants l’accés a diferents perspectives sobre la cabuda de la Química al món. Gràcies als blogs es fan les classes més obertes, i es diu que la gent els segueix més durant la setmana que no pas al cap de setmana i, en gran majoria, en hores de feina.J

a per acabar hi ha els wikis, que es defineixen com a webs col·laboratives amb continguts directament editats per gent amb accés. La principal aplicació que se li ha trobat és l’ús del wiki per grups de recerca, utilitzant-los com a llibretes de laboratori obertes a ser consultades per tot el món.

El principal avantatge de totes aquestes tècniques és que l’alumnat poden escoltar o veure els continguts de les classes arreu, i la pregunta que es fan molts és: quin és l’incentiu per anar a classe? El fet de tenir tot el material penjat a webs d’Internet farà que l’assistència a les classes pateixi una davallada, és per això que alguns professors opten per fer proves sorpresa de tant en tant per tal de comprovar que els estudiants segueixen els continguts de l’assignatura amb regularitat.

Des del meu punt de vista crec que aquesta iniciativa d’utilitzar el Social Software és molt interessant, perquè quantes vegades hem estat a classe i no donem l’abast? Què fem, copiem de la pissarra o les explicacions del professor? És ben cert que fins ara hem sobreviscut comparant apunts amb altres companys i complementant-los amb llibres i altres materials; però de ben segur que ens seria molt útil tenir enregistrada la classe explicada per el mateix professor, de manera que podem parar, tornar enrere i re-escoltar els fragments que no ens hagin quedat clars. Tot i això, he de dir que aquest sistema hauria de ser d’ajuda per l’estudi, en cap cas ha de suplantar una classe presencial.