Com escriure una bona notícia

Aquests darrers dies a TCAQ hem estat practicant la redacció de notícies. Per a fer-ho, agafavem notícies del diari (o d’una web) i les resumíem, seguint les pautes que se’ns indiquen a la pàgina Formula for a Well-Written News Article. Com a norma general, hauria de tenir un primer paràgraf introductori que respongui a les sis preguntes i que capti l’atenció del lector; tres paràgrafs més donant detalls de la notícia, amb entrevistes i opinions (si és que en té); i un darrer paràgraf  amb les conclusions de l’article.

Aquí en va un exemple:

Domingo, 24 de febrero de 2008

REPORTAJE

Un reactor como el Empire State

Comienza en Francia la construcción del ITER, que ensayará la fusión nuclear

S’ha començat a construir a Cadarache (França), el primer reactor experimental de fusió nuclear, més conegut com ITER. Gràcies a aquest gran projecte científic internacional, es preveu que a l’any 2016 es produirà el primer plasma que permetrà, si tot surt bé, demostrar que durant els 20 següents anys es pot extreure del reactor 10 vegades més energia que la que se l’hi introdueixi.

Carlos Alejaldre, físic espanyol i director general adjunt per la seguretat de l’organització ITER, afirma que el procés de construcció ja està en marxa, i que, el seu elevat cost (5.000 milions d’Euros), és la mateixa quantitat que s’invertirà en els 20 anys de funcionament i els 5 anys previstos per a desmantellar les instal·lacions

El gran complex del reactor tipus Tokamak, que pesarà el mateix que tot l’Empire State Building de Nova York, actualment subsisteix en uns barracons als que han batejat com Guantanamo, i d’aquí un temps serà traslladat a una zona de bosc mediterrani. En ell, ja hi estan treballant més de 200 científics i enginyers de 33 països diferents. De moment, ja compten amb l’elegant disseny que ha guanyat el concurs arquitectònic dels edificis no nuclears, i una escola internacional per els fills dels empleats.

ITER, considerada una instal·lació nuclear de base com el CERN, la composen diversos socis d’arreu del món (cal remarcar que la agència europea es troba a Barcelona) i, tot i els problemes de diners en la contribució al projecte que han tingut alguns països com els Estats Units, es creu que la construcció no se’n veurà afectada, però en canvi el que si que es pot veure alentit es el subministrament per part dels socis d’alguns elements.

Al llarg del 2007 s’ha fet la revisió tècnica del disseny del reactor, i al juny del 2008 es presentaran les possibles modificacions. S’han començat ja també les obres per adequar els accessos, que és responsabilitat de França i costarà 100 milions d’Euros. S’han de reforçar alguns trams i modificar rutes per poder transportar les grans peces que formaran el “cor del Tokamak”.

Encara no tens un Facebook? Ells sí!

Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l’intercanvi de fotografies (i ara també de vídeos), entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels EEUU, i actualment està obert a qualsevol persona que disposi d’adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

Facebook va ser llançat el 4 de febrer  de 2004  i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d’aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d’haver assolit l’èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Per què dic escric això?? Doncs per què cada vegada és més la gent que té contes obertes a Facebook i diversos blogs d’Internet. Sinó que preguntin als polítics! notícia extreta de elpais.com

Esperanza Aguirre abre una cuenta en Facebook

Esperanza Aguirre es la última política en subirse al carro de las campañas online. La presidenta de la comunidad de Madrid acaba de inaugurar una cuenta en Facebook, al igual que el líder del PP, Mariano Rajoy. Por ahora, la presidenta sólo tiene 106 amigos asociados a su red. No está mal para llevar tan sólo una semana en Facebook.

Mariano, más experimentado, tiene ya más de 5.000 amigos que siguen su día a día a través de esta web. El PP parece volcado con las redes sociales mientras que los socialistas hacen más hincapié en los blogs.

A estas alturas, nadie puede negar que la web ocupa un lugar central en las campañas electorales, aunque en España aún no se llega al nivel de Estados Unidos donde Internet ya es un arma poderosa hasta para recaudar fondos. Barack Obama parece ser el que mejor maneja su campaña online. [...]

Com treballa un ICP-AES?

Aquesta setmana que avui acaba he començat les pràctiques d’Experimentació Química 1, concretament de l’assignatura de Química Analítica. És molt diferent el que es veu a teoria del que es fa al laboratori; sobre el paper les coses poden quedar molt maques i es poden entendre més o menys, però és realment quan un mateix les treballa al laboratori que entén el seu funcionament i alhora les seves aplicacions.

Una de les pràctiques que he dut a terme, ha sigut la determinació de metalls (concretament Fe i Cu) en una moneda d’un cèntim d’Euro. Per a fer-ho, vam utilitzar la tècnica d’Espectroscopia d’emissió atòmica de plasma induït per alta freqüència. Considero que el seu funcionament, des d’un punt de vista no-químic pot ser difícil d’entendre alhora que curiós, i és per això que a continuació en faré una explicació.

En general els espectròmetres d’emissió atòmica consten d’una font de plasma, un sistema d’introducció de mostra, un monocromador i un tub fotomultiplicador com a detector, sense oblidar els components electrònics de tractament del senyal i el dispositiu de lectura. L’argó és el gas que s’utilitza per generar el plasma i també per introduir la mostra en forma d’aerosol dins la torxa del plasma. L’aerosol s’obté per un procés de nebulització, generalment pneumàtic.

 Una vegada introduïda al plasma i degut a les temperatures tan elevades (fins a 10000 K), la mostra en forma d’aerosol pateix tot un conjunt de processos (dessolvatació, volatilització i dissociació) donant lloc a la formació d’àtoms i ions de l’analit. Aquests àtoms i ions són excitats com a conseqüència de diferents fenòmens com ara xocs amb ions, amb electrons o interacció amb radiació. Les espècies atòmiques o iòniques excitades quan tornen a l’estat fonamental emeten radiació a la seva longitud d’ona característica. La intensitat de la radiació emesa és proporcional a la concentració de l’analit a la mostra.

Un dels avantatges més importants d’aquesta tècnica és la seva capacitat multielemental, és a dir, com que no es necessita font de radiació específica per cada analit, i com que les temperatures són prou elevades com per atomitzar i excitar un gran nombre d’elements, es possible la determinació seqüencial o simultània de diferents analits en un sol anàlisi.

Un altre avantatge és que permet l’anàlisi de components minoritaris i majoritaris sense haver de fer dilucions, ja que els intervals de concentració aplicables en els calibrats són molt amplis. Amb un sistema de nebulització pneumàtica la sensibilitat és intermitja entre l’absorció atòmica amb forn de grafit i amb flama.

D’on ve La57?

El post d’avui va referit al nom d’usuari que vaig escollir el dia de la creació d’aquest blog. D’on ve La57? Molt senzill: com que amb les companyes no sabíem què posar-hi, vam decidir escollir un nom d’àmbit químic que estigués mínimament relacionat amb cadascuna de nosaltres; així doncs, vam mirar la Taula Periòdica i vam escollir el símbol de l’element que més s’assembla al nostre nom, en el meu cas el “La”.

El Lantani (o lantà) és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és La i el seu nombre atòmic és 57. És el primer element de la sèrie dels elements anomenats lantànids.

El Lantani va ser descobert l’any 1839 pel suec Carl Gustaf Mosander. El seu nom prové de la paraula grega “lanthanein” que significa “amagat”, ja que el metall es trobava “amagat” en un mineral de Ceri i per extreure’l Mossander va utilitzar una dissolució d’àcid nítric. L’any 1923 es va aconseguir aïllar una forma realment pura.

Petit truc per una bona comunicació

Una de les primeres coses que aprendrem a aquesta assignatura, és com parlar en públic. Qui no ha hagut mai de fer una presentació oral davant de tota la classe? Com ens l’hem preparat prèviament? Com reaccionem al veure que tothom està pendent de tu? Nerviosisme, embarbussaments, suors fredes, moviments inadequats amb les mans.. tot afecta. 

Doncs bé, per tal de començar a despertar les nostres habilitats comunicatives, ens “enfrontem” cada matí (sí, sí, a les 9h!!)  amb una notícia del diari. Concretament, avui hem treballat el fet de saber-nos comunicar oralment en una situació quotidiana. És imprescindible per a tota persona tenir mínima destresa en aquest aspecte, ja que no saps mai quan és que ho necessitaràs: en una entrevista de treball, fent cua per comprar el pa, en un sopar..

L’exercici consistia en agafar una notícia del diari, resumir-la breument i ser capaços d’explicar-la a la resta de companys amb solsament un minut de temps. Per tal d’aconseguir un bon resum, el nostre objectiu era respondre les 6 preguntes més importants:  Què? Quan? Com? Per què? Qui? A on?  

Sembla senzill, oi? Aquí va un exemple:  

- La Vanguardia. Dimarts, 19 de febrer de 2008 - 

Expiación académica de Hollywood

La selección de finalistas se aparta del cine americano que sólo mira la taquilla 

“En la 80ª edició dels Oscar, Hollywood ha optat per premiar la qualitat i no la quantitat. Així doncs, ha aïllat el cinema convencional, apostant d’aquesta manera per obres més artístiques i innovadores, així com per el cinema d’autor.” 

Un petit text breu, clar i que respon a totes les preguntes.

L’inici!

Vet aquí la primera entrada del meu nou blog. Això és tan sols una petita prova per veure el funcionament del WordPress (bé diuen que la manera d’aprendre les coses és a base d’anar practicant, oi?).

Fins la propera!